dissabte, 26 de març de 2016

Ruta onomàstica: els Pallaresos

Els noms de lloc (topònims) i els noms de persones i malnoms (antropònims) ens permeten de descobrir històries, d'endinsar-nos en la vida quotidiana de les persones i de conèixer el nostre entorn des d'una òptica diferent a què podem percebre de normal sense prestar-hi gaire atenció. A través de la llengua podem descobrir tot un món desconegut de què tenim cada dia al nostre voltant. Totes aquestes històries que s'amaguen darrere dels noms i de la parla de cada persona són les que ajuden a construir la cultura i la personalitat de cada poble. Us explicaré, doncs, una breu història d'un poble de la comarca del Tarragonès, els Pallaresos.

Tot comença a la ciutat de Tarragona, riu amunt, contradient la direcció del Francolí, vingut des de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Es puja pels camins paral·lels al riu, per les hortes del Francolí.

El riu Francolí

Camí per les hortes del Francolí

Camí per les hortes del Francolí

El riu Francolí; al fons, les xemeneies de la refineria

Les hortes del Francolí a l'altra banda de la carretera de Valls
Un cop s'arriba al parc del Pont del Diable, s'entra per una portalada, i deixant a mà dreta el camí que va cap al Pont, ens endinsem al bosc pel camí del Mas dels Arcs.

L'àngel del mas dels Arcs (o mas de l'Àngel)

El mas dels Arcs (o mas de l'Àngel)

L'interior del mas dels Arcs (o mas de l'Àngel)
Deixant enrere el mas dels Arcs i seguint camí enllà, s'arriba a un camí ample i erm, el camí de Mas de Pastor. Si se segueix aquest camí hi ha un moment que hi ha un desviament a la dreta que fa cap al mas de Pastor a través d'un camí amb alguns xiprers.

El mas de Pastor

El mas de Pastor

La caseta del mas de Pastor
La font d'en Garrot

La font d'en Garrot

La font d'en Garrot

La font d'en Garrot

Inscripció a la pedra a la font d'en Garrot

Gravat a la pedra de la font d'en Garrot

Els safarejos de la font d'en Garrot
Deixant endarrere la font, seguim pel camí marcat en direcció al mas on, a mà dreta, trobarem la cova d'en Garrot. El camí està delimitat per uns cables elèctrics i uns corrals amb cavalls, que el separen de la propietat privada que ocuparia gran part del comellar del Mas d'en Garrot.

El mas d'en Garrot i el Comellar.

Un cop hem passat el mas, en lloc de seguir recte pel camí marcat, girem a mà dreta i pugem la costa per un camí poc marcat que fa el tomb al mas d'en Garrot. És un camí força nou, costerut i amb força pedres. Aquest camí arriba a dalt de la costa. Un cop a dalt, a mà esquerra, trobem unes quantes pedres grans que tallen el camí del Mas del Frare. Passem aquestes pedres i seguim recte fins arribar al mas del Frare. Els veïns d'aquestes comarques pronuncien el nom d'aquest mas fent una dissimilació de les ròtiques i articulant la primera com un so lateral alveolar sonor (una "l") esdevenint "Flare": ['fɫaɾə]. Es diu que la "cunya" d'aquest mas fa de partió entre els Pallaresos i Tarragona. De fet, el camí del Mas del Frare, que va del mas fins a la carretera del Pont d'Armentera, fa de límit. Hi ha una part de la urbanització dels Hostalets, les cases que es troben més enllà del camí del Mas del Frare, que forma part del terme municipal de Tarragona.
El mas del Frare


L'interior del mas del Frare

Restes del mas del Frare

Restes del mas del Frare




Des del mas del Frare, seguim el camí recte, sortint de les pedres que impedeixen el pas en direcció al mas, i baixem pel camí que hi ha a dalt de la costa del Mas del Frare i que arriba fins a baix al poble, on comença el comellar del Mas del Frare. Per poder veure la cova Negra haurem d'endinsar-nos una mica pel camí estret que hi ha a la costa de l'altra banda del Mas del Frare, a la part dreta del comellar, on hi ha el pinar Rodó. Caminant 5 minuts per aquest camí rocós, podrem entreveure la cova Negra entre la frondositat del bosc que ha crescut al comellar. En aquesta cova, els rabadans que baixaven del Pirineu, hi guardaven el bestiar. Encara es conserva una mica de tancat fet de pedra seca. Antigament, hi havia un camí que anava des del comellar i pujava fins la cova. Avui dia, com que el bosc ha crescut molt, ha tapat qualsevol mena d'accés a la cova.

La cova Negra vista des del pinar Rodó

Al fons a la dreta, el Polígon; al seu davant, la Semna

La roca del Valent

Al fons, l'antic camí de les Hortes (carretera de Sant Salvador); a la dreta, la coma de l'Andreu

Les escaletes de la Seu

El nucli històric dels Pallaresos

La Plana; al fons, la caseta del Rato

La Plana; al fons, la urbanització Jardins Imperi

Casa Bofarull

L'àngel custodi dels Pallaresos de ca Bofarull, obra de Jujol

Casa Bofarull

Porta de ca Bofarull, obra de Jujol

Porta de ca l'Andreu, obra de Jujol

Reixat de la finestra de ca Soler, obra de Jujol

El campanar de l'església parroquial de Sant Salvador

La cabana de pedra seca del pla del Castellot
Les restes del castell de Penallonga, conegut com el Castellot

Les restes del castell de Penallonga, conegut com el Castellot

El pont de Tupino

El pont de Tupino

El mas de Garrut, l'únic mas del terme dels Pallaresos; al fons, Constantí

Restes del mas de Garrut, l'únic mas del terme dels Pallaresos

El riu Francolí

El riu Francolí

El riu Francolí

El riu Francolí
Punts simbòlics

1. El pont del Diable
2. El mas dels Arcs (o mas de l'Àngel)
3. L'alzina del Dol
4. El mas de Pastor
5. La font d'en Garrot
6. El mas d'en Garrot
7. El mas del Frare
8. La cova Negra
9. L'alzina Grossa
10. La roca del Valent
11. Les escaletes de la Seu
12. La caseta del Rato
13. La font de la Mina (o la mina de l'Arquebisbe)
14. El nucli històric dels Pallaresos
15. L'era de Soler
16. El castell de Penallonga (o el Castellot)
17. El Polígon
18. El pont de Tupino
19. El mas de Garrut



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada