divendres, 30 de setembre del 2016

De crítics a diacrítics

Si hi ha crítica és que som vius, però no cal beure de la sopa ‘bullenta’; gràcia del sensacionalisme, res més. (Ja veiem prou sovint com la informació i la publicitat adornen i fan entrar dins les nostres vides les notícies —l’última, el vídeo “crític” del Saló Eròtic de Barcelona.)

Quatre coses.

En primer lloc: paciència. Ningú no ha sentit arguments ni s’ha fet una anàlisi profunda del resultat final de les decisions preses. La feina que es porta fent des de l'IEC (i no només des de la Secció Filològica) —i des d’altres centres— des que va néixer és impagable; per tant, tot el respecte en aquesta matèria. Respecte i limitar les lliçons de llengua i retrets cap a la institució (que sí amarar-lo d’opinions, crítiques i aportacions). Si bé podem criticar coses de l’IEC —i coses prou importants— ha de ser per molts altres àmbits abans que aquest: un grapat de paraules que passen a no tindre accent. Donem marge i siguem curosos, mirem-ho des de fora, sense sentimentalismes, i que sigui pràctic en la pràctica. 

En segon lloc: no només s’han tocat els accents diacrítics. No opinem de la resta de canvis? Quant d’amor per aquest barret vocàlic distintiu de cop i volta (i quanta passió pel cafè ‘mòlt’, pels qui en demanen cada dia)! Ben mirat, si hagués estat per mi, potser també m’hagués ventilat el diacrític de ‘vós’, ‘mà’, ‘bé’ i potser algun més per pragmatisme, qui sap. Menys floritures prescindibles al vestit de la paraula. Trobo més interessant la qüestió d’eradicar la ‘r’ en favor de la ‘rr’ en mots com ‘erradicar’ (i per què no s’ha fet el mateix a *‘sensessostre’ en les dues esses?) que no pas els diacrítics. Però, anant a l’arrel de la qüestió: què passa amb tota la resta de problemàtiques que actualment hi ha? Què en farem del ‘per’ / ‘per a’, de preposicions davant de preposicions, del ‘ser’ i ‘estar’, etc.? Ningú no es queixa d’això? De moment no és notícia sensacionalista. Temps al temps, suposo.

En tercer lloc: de mots homògrafs en tenim per donar i per vendre en totes les llengües. I malgrat tot, el món no s’ha tornat boig per les ambigüitats o malentesos que s’hagin pogut crear. Al contrari: n’hem fet un bonic recurs de la llengua escrita i picades d’ullet en la llengua oral. I així, fem llengua viva. ‘Cap’, ‘serra’, ‘mes’, ‘roba’, ‘dit’, ‘golf’, ‘tes’, ‘bota’, ‘faig’, ‘gat’, ‘banc’, ‘boca’... En voleu més? Tranquils. Calma. Hem sobreviscut i sobreviurem de la mateixa manera com hem fet fins ara.

Apunt final: ens agrada parlar, sovint massa ràpid. Som una societat de lingüistes en potència, i això enriqueix. Fem d’aquest voler una llengua més forta i comprometem-nos. Si tantes ganes tenim de fer de lingüistes, agafem-ne la responsabilitat real i posem-ho en pràctica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada