dijous, 15 de setembre de 2011

A peu descalç

El fet de pensar és una de les poques coses que ningú pot prohibir. Del pensament en surt la reflexió i el desig el qual desencadena al somni. En els temps que corren no crec que ningú conegui cap mètode de privatitzar els somnis (però n'estic segur que sí existiria la voluntat per part d'alguna persona en concret). No n'hi ha prou en estar callat i seguir la rutina. Ja fa temps que estic intentant buscar un petit racó on emmagatzemar algunes idees --de vegades contradictòries, sí, tot i així els "grans" també han bastit sovint els seus discursos plens de contradiccions-- que molt sovint ronden perdudes pel terrat.

Suposo que finalment m'he decidit, després de diferents intents, d'obrir un bloc per deixar arraconat aquest silenci immens que m'absorveix. Amb la distància adequada i la desconfiança necessària aniré escrivint --i ja dic ara que rarament escriuré amb regularitat-- per tal d'anar dipositant engruna a engruna.


faré mil cançons amagant veritats
sota un joc de paraules.
És només per això que me cal dir-ho ara.
Lluís Llach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada