diumenge, 18 de desembre de 2011

Fins i tot, els valents també cauen

A tots els companys que lluitàreu,
deixàreu la vida per una il·lusió

Al-Mayurqa

Hola company,

No he pogut tenir la sort d’haver-te congut mai. Tu no saps qui sóc. Jo et conec ben poc; només sé per on trepitjaves. Has estat una d’aquelles persones a qui m'hagués agradat fer un munt de preguntes esperant una resposta enginyosa o una d’aquelles respostes que expliquen llargues historietes curioses i anecdòtiques. Sempre m’ha fascinat la vostra feina i envejat els vostres temps viscuts. Li he fet saber a la teva germana Blanca el greu que m'ha sabut quan m'he enterat de la notícia. Les pèrdues dels grans lluitadors sempre són tristes.

Voldria demanar-te un favor, si no és molt exigir. Allà on estiguis dóna’ns un cop de mà, que el necessitarem. Digues als teus companys i companyes que ja fa temps que hi són, que no s’avergonyeixin de com estem ni de la manera com funcionem. Estem fent el que podem. No tenim la vostra capacitat estratègica ni tàctica, ni tan sols la vostra percepció organitzativa ni ideològica. Ni tenim tan valor com el que vau tenir. Però estem fent molts esforços per fer petits passos (que ja costen de fer).

Company, digues als que ja fa temps que ens miren de lluny tot el que hem estat fent aquests darrers anys. Explica’ls-hi que hem fet consultes arreu, que el carrer està bullint últimament, que tenim força representació i anem creixent, comenta que alguns mitjans diuen que som majoria... Cala, explica amb detalls que tenim molts defectes i som molt caparruts i tossuts --és cert, és la nostra manera de ser--, però cal que els hi diguis que de ganes per lluitar no en falten.

Que sapigueu que vosaltres heu estat els qui heu forjat els fonaments del nostre present. La memòria d’aquest petit i vell país sempre us recordarà com a lluitadores i lluitadors valentes que mai es van rendir en el seu objectiu. Tot i així, necessitem un cop de mà, ho ben asseguro. Els joves tenim l’obligació de seguir la lluita que vosaltres vau començar i vau marcar. Digues als teus companys i companyes que el país té un deute pendent amb totes i tots els qui ja heu marxat: arribar fins al final en aquesta lluita amb la memòria i record de tots i cadascun de vosaltres.

Josep de Calassanç Serra Puig, la teva lluita persistent ha donat fruits i nosaltres sembrarem, amb les llavors que en surtin, noves plantes per florir.

Una abraçada ben forta,

Algú que segueix creient amb uns ideals encara no perduts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada