dissabte, 14 de gener de 2012

El català com a moneda de canvi

(publicat a delCamp.cat i a Pobleviu.cat)

Com que no és obligatori ser raonable
la gent se n'aprofita.
Joan Fuster

Darrerament hem vist algunes mobilitzacions poc habituals d’un funcionariat concret de la Generalitat de Catalunya que ha sortit al carrer per criticar les retallades del govern principatí d'una manera molt il·lògica. Es tracta dels Cossos Policials. El passat divendres vam veure com els Mossos d’Esquadra, aquesta “policia catalana”, passaven a ser els protagonistes de l’ocupació del seu lloc de feina, una comissaria de la plaça Espanya de Barcelona. És evident la irracionalitat en què actua aquesta gent: primer carreguen contra els i les manifestants que reivindiquen els seus drets i les desallotgen dels llocs de feina on feien tancades de protesta, i ara són ells qui ho fan. Qui els entengui que els compri. Tot i així, la qüestió va molt més enllà.

Una decisió que han pres les seccions sindicals d’UGT i CCOO, entre altres, d’aquests Cossos per tal de “collar” al govern i fer-se sentir més, ha estat no utilitzar el català en les seves reivindicacions per tal de fer-ho en castellà. L’excusa que han posat és que ataquen la llengua catalana perquè la qüestió de la llengua és molt important pel govern nacionalista de CiU i, per aquesta raó, carreguen per aquesta banda. Tot i que és totalment qüestionable aquesta afirmació, és un gravíssim error agredir qualsevol llengua, i més per causes polítiques.

Per començar, amb aquesta “acció de protesta” on s’instrumentalitza la llengua catalana hi podem veure clarament l’ala espanyolista tant dels sindicats CCOO-UGT com dels mateixos Mossos d’Esquadra. Si tant els importés la llengua i el tema nacional no tolerarien aquesta mena d’accions. És una imatge prou patètica veure com fan, de la llengua catalana, un ostatge. Algunes persones ja ho justifiquen dient que des de les cúpules d’aquests sindicats s’ha “desacreditat” aquesta acció. El mal ja està fet i no té volta de full. Tanmateix no “desacrediten” pas a aquells que van a pactar amb la patronal i amb els governs les retallades i les privatitzacions. Quina lògica té defensar al carrer unes idees si, després, es va pactant i renunciant a drets inqüestionables que tant han costat aconseguir? La incoherència està servida.

Aquesta “acció” només donarà lloc a una altra confrontació lingüística que, com sempre, acaba perjudicant les llengües amb menys parlants, en aquest cas, a la llengua catalana. Sembla que hi hagi persones que els agradi utilitzar les llengües per dividir. Ja fa massa temps que dura el menyspreu a les llengües minoritàries i també la seva persecució. La funció de les llengües és que esdevinguin eines per comunicar-se i, així, poder-se entendre. Atacar una llengua --sigui la catalana o sigui quina sigui-- és un fet molt greu i amb unes conseqüències molt perjudicials a nivell social. Des d’estudis de la lingüística s’ha comprovat que les persones pensem amb la llengua que parlem. Per tant, com més llengües sabem, tenim una visió molt més àmplia i una capacitat d’enteniment molt més oberta.

Crec que la societat catalana és prou conscient per girar l’esquena a aquest tipus de persones que fan, del català, una eina per menysprear-lo i burlar-se’n. El jovent independentista hem de tenir la suficient responsabilitat per plantar-los cara i defensar la llengua de qualsevol mena agressió. El cas d’aquests dies ha vingut per part dels Mossos, però se li pot afegir les reiterades vegades en què s’ha discriminat el català ja sigui per part de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional o de la mateixa Guàrdia Urbana. Cada vegada es fa més evident la poca diferència que hi ha entre els diferents cossos policials. Està clar, tots duen ja la mateixa porra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada